Josep Vidal i Llecha va néixer a Reus el 2 de desembre de 1907. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l'any 1929 i es doctorà en Dret Internacional a Madrid el 1931. Del 1934 a 1939 treballà a la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat, on el nomenaren Magistrat d'Audiència i Jutge.

Fou dels darrers magistrats que, a finals de gener del 1939, abandonaren el Palau de Justícia camí de França. Indocumentat, l'exili dels primers anys esdevingué un peregrinatge constant per diverses ciutats, on no podia treballar per manca de certificat de residència, document que, per altra banda, no podia adquirir per manca de treball. Amb tot, aprofità aquests anys per estudiar, llegir, reflexionar i escriure. Amb l'ocupació nazi de França marxà cap a Mèxic on hagué de treballar en diversos oficis per guanyar-se la vida. Durant l'agost del 1946 viatjà a Pennsilvània i connectà amb la Quaker, Pendle Hill, institució dedicada a l' experimentació i estudi socio-religiós. L'any següent es casà tot quedant-se a viure als EUA. Després de treballar com a peó en una fàbrica de porcellana a New Jersey, va integrar-se l'any 1948 a una universitat estatal de Michigan com a professor de llengua i literatura espanyola i francesa. Més tard aprofità un any d'excedència per a diplomar-se a la Sorbona.

Des de 1960 ensenyà durant tres anys a la Universitat Estatal d'Indiana i a la de Pennsilvània. El 1963 va iniciar la seva tasca docent a la Universitat de Towson (Maryland), activitat que mantingué fins a la jubilació el 1977. L'ensenya-ment li agradava molt; com ell deia, a través de la docència "podia ajudar els joves a veure el món d'una altra manera". Tractà de cercar la veritat dels fets històrics, fossin aquests positius o negatius i fos quin fos el governant. Constantment va transmetre als alumnes la seva fe en la pau universal i en la justícia.