Josep Vidal i Llecha va néixer a Reus el 2 de desembre de 1907. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l'any 1929 i es doctorà en Dret Internacional a Madrid el 1931. Del 1934 a 1939 treballà a la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat, on el nomenaren Magistrat d'Audiència i Jutge.

Fou dels darrers magistrats que, a finals de gener del 1939, abandonaren el Palau de Justícia camí de França. Indocumentat, l'exili dels primers anys esdevingué un peregrinatge constant per diverses ciutats, on no podia treballar per manca de certificat de residència, document que, per altra banda, no podia adquirir per manca de treball. Amb tot, aprofità aquests anys per estudiar, llegir, reflexionar i escriure. Amb l'ocupació nazi de França marxà cap a Mèxic on hagué de treballar en diversos oficis per guanyar-se la vida. Durant l'agost del 1946 viatjà a Pennsilvània i connectà amb la Quaker, Pendle Hill, institució dedicada a l' experimentació i estudi socio-religiós. L'any següent es casà tot quedant-se a viure als EUA. Després de treballar com a peó en una fàbrica de porcellana a New Jersey, va integrar-se l'any 1948 a una universitat estatal de Michigan com a professor de llengua i literatura espanyola i francesa. Més tard aprofità un any d'excedència per a diplomar-se a la Sorbona.

Des de 1960 ensenyà durant tres anys a la Universitat Estatal d'Indiana i a la de Pennsilvània. El 1963 va iniciar la seva tasca docent a la Universitat de Towson (Maryland), activitat que mantingué fins a la jubilació el 1977. L'ensenya-ment li agradava molt; com ell deia, a través de la docència "podia ajudar els joves a veure el món d'una altra manera". Tractà de cercar la veritat dels fets històrics, fossin aquests positius o negatius i fos quin fos el governant. Constantment va transmetre als alumnes la seva fe en la pau universal i en la justícia.

"La tasca més urgent és la de rebel·lar-se verbalment contra la reducció de la persona a un concepte, a una nacionalitat, a una classe o ideologia".
Els seus llibres: Blanquerna Novel.la, editat l'any 1967 (Blanquerna novela, en edició castellana, 1968), i E.U.R.E.K.A., coloquio sobre el futuro imperfecto, publicat l'any 1975, són una crida a la pau i a un ordre universal de reconciliació.
Ajudà nombroses institucions i organitzacions, dels Estats Units i internacionals, dedicades a la causa de la pau. També donà suport als objectors de consciència del nostre país quan eren perseguits.
Malgrat que estava molt orgullós de ser fill de Reus, en essència se sentia i es declarava ciutadà del món. Per aquest motiu sempre va rebutjar fer comparacions entre nacionalitats, països, llengües, cultures i persones.
Continuà actiu espiritualment i intel.lectualment fins el 9 d'abril del 1983, data de la seva mort repentina a Nova York.